miércoles, 18 de julio de 2007
Un lugar que compartir
Sin duda en mi calendario personal siempre estará incluida la fecha del 17 de julio, el día que supe que mi hogar abriría sus puertas el próximo 1 de agosto y evidentemente podría haber puesto la canción de Home de Michael Boublé o de la bella y la bestia pero sin duda desde hace mucho tiempo me hubiera gustado ser Ellen Greene interpretando a mi adorada Audrey y a pesar de que mi casa no tendrá jardín básicamente porque es un ático, si tendrá lavadora, secadora y plancha y quien dice que no me ponga yo una peluca rubia, un delantal y abra la jaula al canario para que se me suba al hombro mientras invito a mis amistades a reuniones del Tupper y de fondo la tele con " Yo soy Bea" ¿ Qué ideal verdad?
Sin duda es uno de los momentos más felices de mi vida además yo a mi lado no tengo un Saymour sino a un maravilloso Jaime Cantizano ( aunque todos lo conozcaís como Jep)....
Hoy no podía dejar de compartirlo con mis lectores virtuales....
Muak
Ra.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
FELICITATSSSSSSSSSSSS A TOTS DOS!!!!
Doncs si ja teniu el vostre
" niuet d'amour"" i molt abans del que us pensaveu! Veus com si!
Ara teniu molta feina per endavant...( reformes, pintar. visita a les botigues de mobles, decoració.. etc etc)
Compartir una llar amb aquella persona que t'estimes es lo millor que hi ha.
I ara tindreu el vostre propi espai, per a vosaltres dos solets.. bé solets solets... us falta, el canari!!! jejeje t'imagino amb la perruca de rubia platino i em parteixo heheh..
Ja estic desitjant de veure tota la vostra col.lecció de barbies ben col.locadetes i ben guapes a una bitrina o damunt d'una estanteria.
Que ja teniu pisettttttttttttttt!!!!!!!!!
Que ja no haureu de tenir roba escampada per les dues cases!
Que us heu HIPOTECATTTTTTTTTT!!!!! jejejj que això ja es com qui diu " casat".
Un petonàs molt fort als dos.
:)
Tu saps que el meu somni truncat desde fa molt temps hauria estat convertir-me ni que fos per una estona en un tal Chris, que tenía els seus més i menys en cert país oriental durant certa guerra durant els anys 60 y 70. Esclar que el meu altre somni, el de convertir-me en Màrius Pontmercy durant uns mesos si el vaig acomplir... Pero noi, el destí i bàsicament la meva veu m'ho van denegar això de ser en Chris. Esclar que també tinc la meva Kim no? I si et pares a pensar, la meva historia personal s'hi assembla una mica. Que faríem sense els nostres parteneurs?
Publicar un comentario